La vida medieval a través dels testimonis artístics

Time 2021-10-19 15:03:54

Web Name: La vida medieval a través dels testimonis artístics

WebSite: http://coneixemelgotic.blogspot.com

ID:207582

Keywords:

medieval,trav,La,vida,art,stics,dels,testimonis,

Description:

keywords:
description:

La vida medieval a través dels testimonis artístics

martes, 13 de julio de 2021 CIUTAT MEDIEVAL: URBANISME

Elements que condicionaren lurbanisme a lEdat Mitjana
1. La construcció de muralles era una característica de les ciutats medievals i consumia la major part de les seves possibilitats econòmiques. Aquestes muralles delimitaven lespai urbà i obligaven a augmentar fins a límits excessius les densitats de població. Durant la Baixa Edat mitjana, la majoria de les ciutats catalanes, com arreu de lOccident europeu, van anar eixamplant llurs perímetres emmurallats.
2. El segon element urbanístic important era lespai ocupat per les comunitats marginals, concretament els Calls. Quasi totes les ciutats catalanes medievals importants tenien un call, les possibilitats urbanístiques del qual sempre eren inferiors a les necessitats despai de la comunitat que allotjava.
3. Les vies urbanes (carrers i places) es traçaven generalment sense tenir en compte cap pla durbanisme. La majoria dels carrers i places van anar estrenyent-se. Laugment de lalçada de les cases i la construcció de balcons, de sortints i de pisos cavalcant sobre el carrer van convertir els carrers gairebé en túnels. Els carrers no eren solament llocs de pas, sinó que es feien servir per emmagatzemar mercaderies, per instal.lar-hi els taulells de les botigues o perquè shi estiguessin animals domèstics.
4. Les ordenances municipals insistien molt en els serveis urbans, com per exemple la neteja dels carrers. Sinsistia en que aquesta era una responsabilitat dels veïns. El principal problema dels serveis urbans era el proveïment suficient daigua. Els metges de lèpoca van arribar a la conclusió que un dels elements que propagava la pesta era laigua en males condicions.
5. Un altre element que condicionà les estructures urbanes foren les obres dinterès artesanal o industrial. Un exemple seria la portada daigües no pel consum domèstic, sinó per lús industrial, moure els molins hidràulics per exemple. Les drassanes també foren construccions industrials de gran importància.
6- 6. A causa de la gran mobilitat dels monarques, moltes ciutats tenien un Palau Reial. Les ciutats caps de bisbat, a més dels edificis propis del govern municipal hi tenien els de ladministració episcopal, entre aquests el Palau del bisbe.
7. Un altre element urbanístic important de les ciutats medievals eren les construccions socials. En primer lloc, els cementiris. Aquests com que eren un dels pocs espais verds i oberts de la ciutat, també eren utilitzats com a llocs de mercats o reunió de veïns. També es van construir espaiosos hospitals de pobres. El pas de les petites esglésies romàniques als grans temples gòtics fou un autèntic terratrèmol urbanístic. A partir del segle XV, aparegueren els Estudis Generals o Universitats.
8. Els palaus privats foren el darrer element important que condicionà lurbanisme medieval català. A partir, sobretot del segle XV, els grans mercaders i patricis van construir els palaus que encara avui podem admirar al carrer Montcada de Barcelona.

Adaptació de J.F.CABESTANY FORT, Lurbanisme català a la Baixa Edat Mitjana. Quaderns dHistòria Econòmica de Catalunya, XX (Barcelona, 1979), pp-33-40.Publicado porPublicàtor en11:29No hay comentarios: Etiquetas:ciutat gòtica,ciutat medieval,urbanisme miércoles, 7 de julio de 2021 PORTALS DE PEDRA GÒTICS

Gairebé tots els edificis gòtics, tant els religiosos com els civils, van incorporar portals de pedra de diferents tipologies:

1.- Des dels segles XIV i XV fins el XVII s'utilitza el portal de punt rodó o de mig punt amb dovelles de pedra calcària molt marcades. Poden tenir l'intradós perfilat amb un lleuger rebaix. A la dovella central s'acostumà a inscriure la data de creació durant el segle XVI. Apareixen als interiors dels temples, portes principals de l'arquitectura civil i, a vegades, a la façana de les esglèsies. En el cas de les cases, les famílies que s'ho podien permetre incloïen una finestra coronella (geminada o trilobulada), conopial, rectangular amb motllures o un ull de bou... feta amb pedra de Montjuïc. La majoria d'aquests portals s'han mantingut tot i que la forma de gairebé tots ha canviat. Tant la porta con la finestra solen aparéixer descentrats als edificis civils.

Finestra coronella del Carrer Santa Esperança de Granollers
Parròquia d'Alella

2.- Portades del segle XVI amb un frontó dins d'un arc de mig punt, a sobre d'una porta adintellada.

3.- Arcs de mig punt amb acanaladures que dibuixen un arc conopial a la part central de la més exterior.

Alella

4.- Arc conopial confeccionat amb feixos de motllures gòtiques a la part baixa

Portal del claustre de la cartoixa de Tiana

5.- Obertura arquitavada amb brancals decorats amb capitells vegetals o de monstres (oposant-se, és a dir, un monstre a un costat i un de vegetal a l'altre, en un intent de confrontació del bé i del mal). Les arquivoltes dibuixen un arc apuntat quan s'ajunten a la part superior, dins del qual es forma un frontó semicircular. Tot el conjunt es decora amb fulles de card, formes vegetals i in floró. A sobre de la part apuntada de l'arc, sobre el floró, es sol col.locar una crucifixió.

Aquesta tipologia apareix als finals del segle XIV-XV a Poblet, al Palau del Rei Martí i a mans de l'arquitecte Arnau Bargués. Quan aquest va treballar a la Catedral de Barcelona, va utilitzar una fòrmula similar a les portes de Santa Eulàlia i de Santa Llúcia, ja al segle XV i també a altres parts del monestir de Poblet. D'aquí passarà a les rodalies de Barcelona durant el gòtic tardà (XV-XVI), especialment als palaus i esglèsies del Vallès Oriental i del Maresme. Al Vallès Oriental podem observar-la a Sant Julià de Palou (Granollers).

Sant Julià de Palou
Sant Genís de Vilassar

BIBLIOGRAFIA i IL.LUSTRACIONS:
GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim; L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI), UB Departament d'Història de l'Art, Mataró, 2011.
--- Us animeu a buscar-les?

Publicado porPublicàtor en12:27No hay comentarios: Etiquetas:arquitectura,gòtic tardàEL CAMP: HABITATGES RURALS MEDIEVALS

La població que no vivia a les ciutats, ho fèia a les viles i a cases aïllades al camp (manos o masies). Com que ja hem estudiat l'evolució de les viles i de les tipologies d'habitatges que es van construir en elles, ens endinsarem en el món de les masies medievals.

Sabem que en aquesta época, la proporció d'habitants que vivien al camp era molt més elevada que la gent que vivia a les ciutats o nuclis urbans. I que les masies van ser, junt a la creació de monestirs, una manera molt eficaç per a repoblar les terres despoblades després de fer fora als musulmans.

MASIA o MAS

És una casa de camp, relativament aillada d'un centre poblacional amurallat, que poseeix terres de conreu i, ocasionalment, explotaciones avícoles o ramaderes. Mas ve del mmatí mansu,que significa habitatge, fent referència a la casa i les terres que l'envolten.

Els orígens de les masies es remunten a les finques agrícoles o villes romanes: convivència entre la pars dominica (área residencia) i la pars massaricia que es subdividia en la Pars rustica (o dels treballadors) i la pars fructuaria o zona on s'elaboraven els productes (vi, oli, pa... ).

L'únic requisit que es requeria per a crear-ne un assentament, abans i durant l'Edat Mitjana, era estar a prop d'un punt d'aigua (riu, llac, pou, font...).

Les primeres cases de camp es realitzaven amb estructures de troncs molt semblants a les cabanes que es cobrien amb paret de tàpia o pedra, arrebossades. Acostumaven a ser d'una única habitació on es desenvolupava tota l'activitat familiar al voltant del foc que s'obria al mig on es cuinava i que calentava tant a persones com als animals que es guardaven a dins. Els sostres eren de fusta llista o de palla. En aquestes cases anomenades de "llaurador", s'anava només a menjar i a dormir.

A partir del segle XI, les famílies es redueixen perquè els fills o moren o marxen a treballar a d'altres terres i es desenvolupa una necessitat d'intimitat entre els que es queden que deriva en la compartimentació de l'espai en dues estances separades per baranes, fustes o cortines: l'alvcova (habitació per a dormir) i la foganha, la resta de l'espai, on encara es manté el foc. Aquesta compartimentació es donarà primer a les causes dels llauradors amb més capacitat econòmica i poc a pos s'anirà estenent per la resta.

Les masies del segle XI o masos horitzontals les trobem amagades entre els boscos i a les zones muntanyoses i moltes vegades s'adossen a les roques, esplugues o a les balmes amb la intenció d'obtenir protecció i recer i fonaments segurs. Aquesta situació és deguda a la voluntat d'assentar-se a llocs segurs durant les guerres de la Reconquesta i dels saquejos de l'Islam. Es tracta de construccions rectangulars i de murs amples. Els sostres d'aquestes edificacions es fan amb lloses planes i a una vessant. No s'observa gaires llocs tancats per als animals perquè aquests pastaven lliures. A recer s'acostumava a tenir només una vaca o un porc i les gallines al corral. En trobem exemples d'aquest tipus de masies a Osona, el Berguedà, el Bages i l'Alt Empordà.

Es comença autilitzar el règim d'aprisió, base jurídica que fa propietari d'una terra erma a qui la conreua durant cert número d'anys.

Mas del Puig de la Balma (Mura)

El segle XII és el segle del feudalisme i de la remença. El segon romànic aporta avenços constructius, com la utilització de carreus (pedres de una mida limitada i ben tallades).

Es comença a baixar a les valls per a conreuar blat perquè ja no hi ha musulmans. S'incorporen l'era i el forn degut a aquest gran augment de producció de cereals i la necessitat de processar-los. Es desenvolupa un canvi en el patró alimentari de la gent del camp i, de rebot, de la de les ciutats. A més, s'incrementa la ramaderia a les masies perquè les famílies creixen i hi ha més necessitat de carn i llet i ous. Els animals es col.locaran a part de la residència privada. El tipus de masia és el mas vertical.

Molts camperols es fan masos a les explotacions agrícoles que els musulmans van haver d'abandonar i les fortifiquen amb torres i molts d'ells es desentenen dels senyors feudals en la seva condició d'aloers, és a dir, senyors dels seus propis masos després de véncer l'aprisió.

Durant el segle XIII, les famílies i la població en general creixen més encara i això comporta un ús més extensiu dels conreus i de la ramaderia que provoca una gran deforestació dels boscos dels voltants dels masos per a poder encabir-la.

El segle XIV viurà l'esgotament de la terra i la minva agrícola. Parlem del segle de les calamitats: sequeres severes, inhundacions i, sobretot, guerres, revoltes populars i la Pesta negra. Tot i així, degut a la gran dependència alimentària i de matèries primeres que les ciutats tenien del camp, s'asseguren els camins per a fer-los molt segurs i que hi arribin les mercaderies i es concedeixen favors especials a certes terres per assegurar la demanda de les ciutats (per exemple, formar part dels carrers de Barcelona i no haver de pagar impostos duaners).

És el segle del gòtic i de la seva arquitectura, que també arribarà a les masies amb la creació d'espais amples i alts. L'accés al calç i a l'argamassa permet pujar parets més lleugeres i altes i crear interior més diàfans i il.luminats. També es deixen d'utilitzar les lloses planes als sostres i es substitueixen per la teula àrab.

Les masies, es construeixen amb dos cossos i passen a tenir dos pisos i es reconstrueixen les dels segles anteriors i s'abandonen definitivament les muntanyes.

Durant el segle XV encara es viuen calamitats de tota mena: recidives de la pesta (brots cada certs anys), terratrèmols (especialment el de 1428), la fallida de l'agricultura i l'esclat de la Guerra de Remences. Com que es mor molta gent del camp, els pagesos que queden vius es traslladen als masos abandonats per defunció i que tenen millors terres i es creen classes socials entre els que marxen i augmenten la seva produccio i rendes -i canvien de tipus de contracte amb el senyor feudal- i els que es queden. Aquests masos abandonats es coneixen com a masos rònecs i solen explotar-los els masos veïns.

És el segle del Renaixement europeu i, si bé aquest estil artístic no va quatllar del tot a Catalunya, sí que ho va fer la seva filosofia més individualista i humanista (posar a l'èsser huma al centre de la vida). La veiem reflectida en la febre constructora i a les noves masies i en la invenció del menjador o sala, que adquireix un status representatiu de la família, junt amb els dormitoris, el forn, la pastera, el rebost... La tipologia és de dos cossos i dos pisos, que ja s'havia començat a veure al segle XIV i que en aquest segle es consolida arreu. Tot i així, encara varia la situació del graner.

A la sala, encara no centrada del tot en planta, les famílies exposaran el seu tinell i la seva vaixella més fina com a símbol de la seva riquesa.

Apareix una nova estança: la cuina. Originària dels monestirs, que necessitaven una estança on preparar el menjar per a molta gent, es copia als castells, després als habitatges de les ciutats per passar a les viles apareixent a les masies de llauradors rics, fins arribar a les masies i masos i cases dels pobres. Consisteix en un foc col.locat en un extrem de la casa i que està acompanyat d'un conducte per al fum que el transporta fora de la casa. El foc, llavors, deixa d'estar al mig de l'estança i les cases i persones ja no conviuen amb el fum etern dins de casa tan característic dels segles anteriors.

Les façanes encara no segueixen cap tipus de simetria i s'accedeix a l'interior a través d'una única porta.

El segle XVI és un període de recuperació de tots els mals dels dos segles anteriors. Millora la producció dels conreus i ja no es comercialitza l'excedent d'aquests, sino que passa a convertir-se en un conreu de mercat i es fa competitiu i especialitzat (ja no es produeix de tot sino que s'aposta per un producte, per exemple, el vi d'Alella, les avellanes de Tarragona, l'oli de les Borges Blanques...).

Amb la fi a la Guerra de remences, els pagesos s'alliberen de la gleva i dels abusos amb el pagament d'un alliberament o rescat al senyor. No tots els pagesos poden assolir aquest pagament, ni encara fent ús dels prèstecs a dues vides. S'agrava la situació dels pagesos més pobres degut al no poder alliberar-se o degut a l'endeutament, mentre que els pagesos rics comencen a acumular més masos rònecs per les defuncions de la Pesta.

Es desenvolupa l'enfiteusi com a nou contracte, indefinit i en herència, a canvi d'un cens o pagar impostos de venda.

Tot i així, el camp no està exempt de perills i els pagesos hauran de defensar-se durant aquest segle del banditatge del camp (mercenaris) i de la costa (turcs).

Les masies passaran a adoptar la tipologia de tres cossos i tres pisos. El pis del mig, nou, s'omplirà d'espais no necesaaris per al desenvolupament de les tasques típiques del camp. En aquest pis es troba la sala simbòlica i centrada -que ja complia aquesta funció al segle XV-, en aquest cas sobre la porta principal i potser amb una finestra més luxosa (coronella o conopial) per a demostrar el grau de riquesa de la família o del cap de família.

La necessitat de protegir-se dels bandolers els portarà a construir torretes a cada angle de la construcció, a la part superior i moltes vegades exemptes i repartides per la finca, a mode d'annexos.

A la planta baixa es desenvolupa i monumentalitza la porta principal, que dona directament a un rebedor i a una escala que puja al pis noble. Es deixa un espai on poder guardar el carro. La cuina es situa a la dreta i els espais dels animals grans (cavalls, bous, ovelles) a l'esquerra. El portal, ara simètric, pot ser de punt rodó adovellat -com vam veure i definir als portals urbans- amb l'epigrafia de la data de fundació i de creus destinades a protegir la casa de les bruixes, lladres i tempestes, definir la religió i el número d'integrants...

A vegades, s'incorporen estances destinades al comerç (cellers, estables...).

Moltes masies de dos cossos van ser reformades durant aquest segle per encabir-hi la sala centrada.

Es tracta del període del gòtic tardà.

La Guerra dels Segadors i la Pesta bubònica són les protagonistes del segle XVII. Les masies es desenvolupen: apareixen les primeres xemeneies al camp, s'enllosen les cuines, les parets exteriors ja no es troben maques i s'opta per a arrebossar-les i pintar-les.

La llei de l'hereu farà que molts fills que es queden sense herència ni propietat, hagin de marxar a treballar a altres llocs. Aquest segle inaugura els conceptes de mossos i minyones amb aquests desheretats del camp. També dels masovers (paguen un lloguer al senyor del mas per les terres que els cedeix per a conreuar i per la cseta on viuen amb una part de la collita)

Les golfes, finalment, serviran per a enmagatzemar-hi els estris i les collites.

Masia verticalMasia de dos cossos i dos pisos
Cal Trabal.
Masia de tres cossos i tres pisos.

CURIOSITATS DE LES MASIES CATALANES:

Sabeu què és un festejador? Les masies medievals també en tenien!

CASA FORTA

Es tracta de masos fortificats amb sistemes defensius com murs, muralles. Aquestes mesures es prenien per a protegir la propietat i als seus integrants de les guerres i també del banditatge. En aquestes cases vivien els cavallers i la baixa noblesa i no pagesos com a les masies. Però en acabar el romànic moltes d'aquestes cases fortes es van abandonar i van acabar èssent masies fortificades als voltants del segle XVII.La Història de l'Art no acostuma a considerar-los castells, tot i així sí se'ls anomena així popularment i en algunes toponímies.

Es formen per una torre romànica, de murs molt gruixuts i de planta quadrada i de més d'un pis que es situa al mig d'un recinte o pati petit tancat o amurallat. Amb el temps, s'aniran sumant cossos o ales a les torres fins a convertir-se en un mas agrícola, com es veu a les cases senyorials rurals de la Toscana.

Exemples: Casa de la Vall d'Andorra, Casa Forta de Suvinyà, Casa Forta de Bellpuig, Mas Vinyoles de Centelles, Torre de Picalquers a Esplugues i més, aquí.

BIBLIOGRAFIA:

CAMPS I ARBOIX, JOAQUIM DE.La masia catalana. Barcelona: Aedos, 1976 (3ª edició).

SERRA CLOTA, ASSUMPTA; Evolució de la construcció de la masia a Catalunya relacionada amb els moments històrics (XI.-XX), Dossiers Agraris, núm 21, pp. 11-23.

IDEM: Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle XVI i començament del XX,Catalan Historical Review, 9.

Publicado porPublicàtor en6:22No hay comentarios: Etiquetas:arquitectura,masies martes, 6 de julio de 2021 ESCALES GÒTIQUES DE PALAUS, HOSPITALS I TEMPLES GÒTICS

Palau de la Generalitat a València

Palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona

Escala de cargol de la Torre del Micalet de València

Escala del sostre del Duomo di Milano

Casa Padellàs, Museu d'Història de la ciutat

Casa de la Ciutat de Tortosa

Escala del cor de Santa Maria de Morella

Scala del Bovolo a Venècia

Escala del Palacio de Vivero de Valladolid

Escala de Notre Dame de Rouen

Antic Hospital de LLeida

Publicado porPublicàtor en14:09No hay comentarios: Etiquetas:arquitectura,ciutat gòtica,ciutat medievalTIPOLOGIES D'HABITATGES A LES CIUTATS I VILES ENTRE ELS SEGLES XIII-XVI.

Quins tipus d'habitatges o FOCS eren els més comuns a les ciutats i pobles i viles catalanes i com podem identificar els edificis que han sobreviscut o les parts que s'han salvat de les remodelacions històriques (privades, urbanisme, terratrèmols, desamortitzacions, guerres...)?

Durant l'època gòtica a Catalunya, distingim diferents tipologies habitacionals privades:

- CASES NOBLES O PATRÍCIES.

Palau Baltà, Vilafranca.
A la barana de la tribuna es veuen plafons calats com els que s'utilitzen a les decoracions de les escales.

El segle XVI es viu un gran procés d'urbanització de les ciutats i de les viles rurals per part de la noblesa que busca apropar-se'n amb la construcció dels palaus.

Recordem que les cases patrícies de Barcelona dels segles XI-XII, per exemple, es construïren adossades a la muralla romànica , en en trams entre dues torres i absorbint-ne una, com a poc, a l'edifici. La plana noble d'aquestes cases es sol situar al camí de ronda de la muralla. Hi construïen estructures permanents a sobre que moltes vegades sortien de la muralla o en penjaven. Són exemples la Casa de l'Ardíaca o el Palau del Carrer del Bisbe.

En trobem de diferents tipologies gòtiques:

Amb pati obert, sigui al davant de la porta principal, al costat o darrere.Cases de quatre blocs de 3-4 pisos que s'articulen al voltant d'un pati central. Una escala noble relaciona la planta baixa amb el primer pis que es mostra com a galeria d'arcs que lliga tots els espais. A vegades, incorpora una torre baixa (evolució de les cases romàniques adosades a les muralles)Cases en un sol bloc o casa "de cós", amb planta rectangular i paral.lela o perpendicular al traçat del carrer. Solen tenir 2-3 plantes i mosrar una finestra coronella al Pis noble (primer pis) i/o ulls de bou. Responen a la parcel.lació gòtica de la ciutat, tot i que moltes vegades s'engrandien a mesura que els propietaris anaven comprant les parcel.les del voltants que convertien en annexos relacionats, eixides (patis), corrals o jardins.Totes elles tenen en comú ta tipologia de façana a mode de rectangle apaïssat subdividit entre el mur de pedra picada vertical i el fil inclinat de la taulada. Els pisos es poden llegir com a registres horitzontals i sempre es poden observar una o un seguit de finestres coronelles al pis noble (per resaltar-ne el poder de qui vivia en aquell pis). La porta es monumentalitza amb un un arc de mig punt adovellat ("portal de punt rodó"). Domina el ple sobre el buit i s'obren poques obertures. Tampoc acostumen a ser simètriques i les decoracions escultòriques -poques- solen situar-se a les portes o finestres. També trobem aquest tipus de façana a totes les ciutats catalanes i del Mediterrani amb les que Barcelona té contacte: Carrer Lledó i Carrer Montcada de Barcelona, la Casa Julià de Perpinyà, el Palau Real de Vilafranca del Penedès, Casal de l'Almirall i d'en Bou de València, Palazzo Abatellis de Palermo, Palazzo Belluomo de Siracusa...
Les escales del patis (els patis mallorquins es diuen clastra) poden tenir la barana de mur. Les baranes de les escales més riques -i també moltes de les esglèsies i claustres del gòtic- es decoren amb plafons calats o traceria gòtica que forma dibuixos geomètrics. El segle XVI, les escales segueixen al pati, però incorporen un segon tram a l'interior d'una crugia de la casa, com al Palau Centelles. Les baranes de metall que veiem a tantes escales, són posteriors (XVII-XVIII o posteriors).Trobem escales nobles molt treballades al Carrer de l'Almudaina de Palma i Ca n'Oleo, a Cal Moliner, al Palau Dalmases de Barcelona, al Palau Abatellis. Però també a d'altres edificis civils i religiosos.

A més, les cases gòtiques contenien altres tipus d'escales entre els seus murs. Les de pedra carejada als edificis nobles i religiosos i als exteriors dels edificis com a escalinates. A vegades s'encaixonen entre murs. Les escales de cargol van començar a utilitzar-se durant el Romànic però també perduren durant el gòtic perquè ocupen poc, obren sortides a qualsevol punt, s'il.luminen amb facilitat i són fàcils de fer. Consten d'un nucli de pedra labrat que es centra dins d'un tub de parets circulars que s'emplena de graons triangulars o lúnules que ascendeixen. Aquests graons es fan amb esquadres que roten sobre el nuclii cobreixen la circunferència mentre es superposen. També les trobem a tot tipus d'edificis civils o religiosos.
La concepció del pati canvia cada cert temps durant el gòtic. Al segle XIV són llocs íntims, petits, molts d'ell a cel obert. Durant aquest segle les escales són resctes o en escaire i amb arrambladors esculturats i plafons calats. Al segle XV, les escales es monumentalitzen i els patis es fan més grans. S'accedeix al pati a través d'un portó de mig punt adovellat i d'un vestíbul entreixinat de fusta. A les portes dels despatxos de la planta baixa, es colloquen talles i escuts heràldics. Es poden veure finestres amb arcs conopials, finestres coronelles, ulls de bou i finestres bocellades.
Les cases patrícies o senyorials medievals es mantenen gòtiques fins el Barroc, només alterades per algun afegit renaixentista en la decoració. És durant el Barroc quan es comencen a remodelar, enderrocar o destruir.

- CASES SIMPLES (les més nombroses).
En trobem alguna amb pati, com la de la Pia Almoina de Banyoles. També les casetes d'una sola habitació i algunes cases de mercaders amb estances especialitzades per al seu ofici. El gruix de cases dels pobles i ciutats està representat per les cases d'artesans, molt senzilles i mitgeres, que copien la forma i la disposició de les tavernes romanes. Es tracta de cases d'una sola crugia però que podia créixer en paral.lel si s'adquiria la parcel.la del costat. A vegades, l'eixida o el corral de darrere fèien que la seva planta fos en angle recte. Solien ser perpendiculars al carrer.Se'n construïren moltíssimes entre el segle XIII-XIV.Es tracta d'habitatges petits, freds (estaven en carrers estrets i, encara que tenien finestres -poques- aquestes no asseguraven la correcta ventilació ni una il.luminació correcte degut a la localització-.Com es fan amb materials pobres, gairebé no s'han conservat perquè ha calgut substituï-les per altres de millor qualitat. Però sabem on estaven si atenem a la o les parcel.les que ocupa. Les que tenien escultures o elements artístics (com arcs conopials o finestres coronelles) es poden datar. Gairebé tota la resta de construccions, les de maçoneries senzilles o tàpies de fusta, s'han perdut, com en el cas de Montblanc.S'anomenen cases d'artesans perquè és l'habitatge on vivien i treballaven els artesans i les seves famílies i potser un aprenent i és la tipologia d'habitatge medieval més abubdant d'Europa. La planta baixa és la planta del treball i s'hi localitza el taller, la batiga i el lloc d'enmagatzematge de matèries primes. La primera planta és l'habitatge privat: on es cuina i on es dorm. Gairebé no tenen mobles ni decoració i solen ser contínues, es passa d'una estança a l'altre -tenien una o dos estances-, no hi ha passadissos. Les golfes obertes -si la casa en té- són el lloc per a guardar coses. Tot es comunica mitjançant una escala interior. La casa es remata amb una teulada inclinada de teula àrab. Un petit pati -si es té- permet crear un pou negre per a enterrar els pixums, gaudir d'un pou o cultivar un petit hort o criar un animal. Les façanes no són gaire amples i les cases solen tenir entre 10-15 metres de profunditat. Moltes d'elles incorporen una porxada de lliure circulació a la planta baixa que s'avança al vial i crea carrers completament porticats. Podem afirmar que aquest tipus de casa tenia una relació molt directe amb el carrer.
Cal Dorda, Vilafranca del Penedès.
Algunes d'elles s'embelleixen amb portals de punt rodó adovellats i alguna finestra coronella. També trobem portals amb llindar (la porta quadrada) a vegades tallat i alguna finestra amb arc conopial amb o sense motllures. Aquesta tipologia sol associar-se a les cases del segle XVI i al gòtic tardà. Les finestres també poden ser quarterades en aquest segle. aquest tipus de finestra és típica del Renaixement i l'observem en les edificacions híbrides. Al Carrer Còdols de Breda se'n veuen algus exemples.
No hi ha gairebé cap exemple de casa gòtica que s'hagi conservat intacte o completa, excepte la Casa de l'Almoina d'Inca.
En cap cas, les finestres ni els portals es justifiquen simètricament a la façana.
Recordeu, els edificis que mostren arcs conopials -amb motllures o no-, solen datar-se al segle XVI i, fins i tot, el XVII. Quan parlem d'aquests segles -especialment del segle XVI- ens referim al gòtic tardà. I recordeu que l'Art gòtic va allargar-se a les nostres terres fins el segle XVII (la Catedral de Tortosa data d'aquest segle) i el Renaixement va ser més anecdòtic que protagonista en l'Art de la Corona (amb excepcions). Les finestres coronelles solen ser del segle XIV-XV. Generalment, si trobem una d'aquestes finestres en un edifici, parlem d'un edifici que va ser gòtic o va incorporar la finestra durant el gòtic però és anterior i ha estar remodelat. Tot i que, a vegades, aquests motius artístics s'han traspassat d'edificis gòtics a d'altres més actuals per embellir les façanes o per salvar-los (recordeu també la Teoria del Reaprofitament constructiu). Cal esmentar, també, que tot i que els colors de la trama urbana del gòtic eren els grisos de les pedres i els marrons de les teules, existia el costum barceloní de cobrir els edificis amb una pàtina ataronjada de morter de calç i òxid de ferro.
--- EL REPTE que us plantegem: Serríeu capaços de reconéixer els edificis civils gòtics que van ser residències o que encara ho són però després de moltes reformes? Sabríeu distingir una escala gòtica d'una del segle XVII o Barroca o Neogòtica? I si ens envieu fotografies de les vostres troballes i les comentem? Seria molt xulo!!!
VOCABULARI:
finestra coronella: Finestra bífora, trífora... o finestra geminada (les que es divideixen amb columnetes)Arc conopial: Arc apuntat amb un vèrtex cap amunt al centre.crugia: espai comprès entre dos murs de càrrega o dos pòrtics. Cadascuna de les paets en què es divideix un edifici. També se'n diu cos ("casa de cos" seria "casa d'una crugia")ull de bou: finestreta circularparcel.la: superfície delimitada de terreny sobre el que es construeix.clastra: pati central i empedrat d'una "possessió" o casa senyorial.lúnula: graó amb forma de llunateula àrab: teula corba, encara la utilitzem!finestra quarterada: finestra quadrada que es divideix en 2 quadradets petits a la part de sobre i un de gran a la resta o bé 2 quadrats petits a la part d'amunt i 2 rectangles a la resta. Les divisions es fan amb pedra motlluradaArc escarzer i arc carpanell
BIBLIOGRAFIA
GARRIGA, JOAQUIM; L'arquitectura i les arts a Catalunya a l'època del Renaixement, IEC, Catalan Historical Review núm.9 pp147-167GRAUPERA, JOAQUIM; Art gòtic al Baix Maresme (s XII a s XVI), Dept Història de l'Art , UB, 2004.enciclopèdia.cat (articles sobre tipologies d'habitatges gòtics)

Publicado porPublicàtor en12:48No hay comentarios: Etiquetas:arquitectura,ciutat gòtica,ciutat medieval,urbanisme sábado, 3 de julio de 2021 ARQUITECTURA. DIFERÈNCIES ENTRE EL GÓTIC MEDITERRANI O CATALÀ I L'INTERNACIONAL:

Publicado porPublicàtor en5:08No hay comentarios: viernes, 2 de julio de 2021 LA IMPORTÀNCIA DE LA LLUM DURANT EL GÒTIC: TEORIA DE LLUM COM A DEU DE DIONÍS L'AEROPAGITA I REPRESENTACIÓ DE LA LLUM EN L'ART.

"La luz es el más noble de los fenómenos naturales. Principio creativo de todas las cosas. Orden y valor."

SIMON, OTTO VON: "La Catedral gótica", Alianza Forma, Madrid, 1982, pp. 25.

La llum, en la tradició cristiana, és un símbol de Déu ja que representa la seva omnipresència i omnipotència:

La llum no es pot tocar, només es pot percebre i sentir, com es fa amb Déu. Tampoc té forma. La llum és el que fa realitat les coses que veiem. És a dir, la llum dona veracitat al món i posa a l'èsser humà en contacte amb l'espititualitat i amb l'ascensió al món sagrat i místic.

Aquesta idea prové de la tradició egípcia (per exemple, Ra era el deu egipci de la llum), però va ser recuperada per la Teologia místicadel Pseudo Dionís Aeropagita, que es creu que va ser un monjo sirià del segle VI. Està escrita en grec i va ser molt copiada als scriptoria de l'Edat Mitjana. El que a nosaltres ens ha arribat és una còpia de l'Abat Hilduin (any 835) de la scriptoria de San Dionís de París, on va acabar el Pseudo. Aquesta Teologia està molt inspirada en Mite de la Cavernade Plató

En aquesta obra s'exposa que:

- Déu és concebut com a llum pura i encegadora que es projecta com un raig i que va perdent intensitat a mesura que descendeix fins a nosaltres. Aquesta llum és l'única cosa que podem percebre de Deu. La llum és Déu i bellesa divina.

- Existeix una jerarquització en categories en aquest descens de la llum: Àngels --- Sants --- Papa -- bisbes --- sacerdots --- poble --- animals --- plantes.

- Podem arribar a Déu a través de la mística, mai a través de la intelligència. Per això a l'oració cristiana del "Credo" s'insisteix en la idea de lumen de lumine (llum resplendor de llum)

- El color és llum i és bellesa. Cada color significa una qualitatat humana o divina.

El segle XII, l'Abat benedictí Suger va creure convenient traspassar tota aquesta teoria de la llum neoplatònica a l'arquitectura. El Romànic produïa edificis pesats amb poques obretures i no permitia experimentar amb la llum. Però com que l'Esglèsia de St. Denis de París era molt vella i calia reformar-la, va decidir que aquesta restauració (del 1135 al 1144) incorporaria certs recursos destinats a il.luminar els temples que esdevindrien els primers passos del protogòtic:

- Introducció de l'Arc Ogival nascut a Borgogna i de la Volta de Creueria, que ja es coneixia des de l'Art carolingi i del normand. La idea és fer pujar els edificis per tal d'aproximar-se o connectar el temple amb la divinitat i omplir-lo d'esplendor i inspiració. És a dir, es passa de la foscor i de la por romànica a la claretat i a l'expressió de l'emoció gòtica.

- La mateixa Catedral és concebuda com a la "imatge visible d'un Déu invisible". El temple s'enten com el cel, com a Morada Celestial o la Jerusalem Celestial, tal i com diu l'Apocalipsi. El temple és el paral.lel a la metàfora de l'Escala de Jacob (us ho explico en un proper post!)

A partir d'aquí es desenvolupen altres idees relacionades amb els objectes de culte. Com es representa la llum als objectes artístics?:

- El luxe es relaciona amb Déu. Quanta més bellesa hi ha al voltant, més a prop s'està de Déu. Aquesta idea afavoreix l'Art ja que la burgesia la interpreta adquirint objectes religiosos de luxe o de semiluxe per gaudir de la devoció religiosa privada. Bernat de Claravall reaccionarà contra aquest abús i eliminarà el luxe que considera com a element corrompidor de la moral cristiana i també la distracció decorativa dins de l'Ordre del Císter.

- La llum otorga veracitat als objectes representats. Així es començaran a desenvolupar tècniques artístiques destinades a representar-la: ombres pictòriques i escultòriques, clar-obscur, drapejat de les robes, representació de finestres i d'illuminacions a les pintures...

- Idea del mur translúcid amb vitralls que inspiren al fidel en el seu procés d'ascensió i la rosassa expressada com a turbina solar.

- Introducció d'objectes litúrgics i profans lluents (amb punts de llum natural o artificial, daurats o molt acolorits) i acolorits: vitralls, pa d'or per daurar objectes (que, a més, saciaven la voluntat de demostrar el poder econòmic de la Catedral o del donant o de la família burgesa), daurat de cobre (més barat), plata, llàmpares, mosaics, esmalts, pedres precioses i semi precioses en les decoracions dels objectes... També orfebreria, aixovars, vidres, robes amb fil d'or i predres angarsades i de colors vistosos, com el vermellós o el púrpura, armadures, garlandes de cavalls...

Recordeu que aquesta filosofia de la llum també arriba a la cultura cristiana a través de la filosofia islàmica perquè durant el segle XIII es van traduir les obres d'aquesta cultura al llatí. Especialment, a través d'Al-Kindí i la fàlsafa i les seves interpretacions d'Aristòtil. .

Publicado porPublicàtor en10:51No hay comentarios: Entradas antiguasInicioSuscribirse a:Entradas (Atom)Archivo del blog 2021(7) julio(7)CIUTAT MEDIEVAL: URBANISMEPORTALS DE PEDRA GÒTICSEL CAMP: HABITATGES RURALS MEDIEVALSESCALES GÒTIQUES DE PALAUS, HOSPITALS I TEMPLES GÒ...TIPOLOGIES DHABITATGES A LES CIUTATS I VILES ENTR...ARQUITECTURA. DIFERÈNCIES ENTRE EL GÓTIC MEDITERRA...LA IMPORTÀNCIA DE LA LLUM DURANT EL GÒTIC: TEORIA ... 2020(5) abril(5) 2019(6) junio(3) mayo(3) 2013(21) febrero(21) 2011(18) noviembre(1) septiembre(9) mayo(8) 2009(28) noviembre(1) agosto(1) mayo(1) abril(12) marzo(11) febrero(1) enero(1) 2008(8) diciembre(8)temes medievalsarcs(1)arqueologia(2)arquitectura(19)art gòtic(8)brodat(1)carta de poblament(1)cavalls(1)cinema(2)ciutat gòtica(19)ciutat medieval(6)comerç marítim(1)concepte dart medieval(2)crisis XIV(1)cultura(5)curiositats(3)escriptura gòtica(1)escultura(2)exercicis classe(3)ferreria(1)forja(4)gòtic tardà(1)gremis(4)iconografia(3)ideari religiós(4)il.luminació llibres(5)jueus(2)lectura dart(1)mapes(2)masies(1)medicina(2)menelogis(1)monuments fúnebres(1)monuments funeraris(1)mudèjar(1)musica medieval(2)noticies(2)numismàtica(2)objectes artístics(1)ordres mendicants(2)orfebreria(2)personatges(2)peste(2)pintura(5)portolans(1)punt de reflexió(6)retaules(1)revistes(1)revoltes(1)tapis(2)tèxtil(2)ultramar(4)urbanisme(4)usos socials(1)vilanova(1)vitralls(1)

TAGS:medieval trav La vida art stics dels testimonis 

<<< Thank you for your visit >>>

Hot Websites